Benvolguda Laia:

Acabes de néixer en un món que et costarà entendre. És un món que canviarà i et permetrà aprendre contínuament. Les teves creences aniran modelant-se al llarg de la teva vida. Aprendràs a estimar i et costarà entendre que ser estimada no et fa vulnerable. T’enamoraràs, ploraràs, riuràs, et trencaran el cor, aprendràs a reconstruir-lo i lluitaràs pels teus somnis.

Seràs una zebra, portaràs ratlles i amb els anys et sortiran canes. La vida passa i aprendràs que val la pena viure-la encara que molts dies no li trobis el sentit. Cal seguir caminant. No caminaràs mai sola, caminaràs sempre amb gent que t’estima i que intenta fer-te brillar inclús en la foscor. No tothom es quedarà per sempre però has d’aprendre que «carpe diem, tempus fugit». I què millor que deixar marxar perquè vinguin noves sensacions.

T’escric aquesta carta com a entrada al primer blog i possiblement sigui el més sanador que he fet en molt de temps.

Tindràs dos fills meravellosos pels que la vida serà un descobriment continu. Tu ara ets ells. Tu acabes de néixer, estàs en una incubadora però, no ets fràgil i ells t’ho demostraran. Els seus noms significaran la força de l’aigua i la terra. El Roc i l’Ona seran els teus reflexes en l’amor.

Laia, gaudeix de la infantesa... els avis i l’Anna marxaran. Aprofita’ls al màxim.

Atentament, la Laia del 23 de maig de 2026.