Benvolguda Laia:

T'admiro en la mateixa mesura que et castigo. Molts cops et mires i no et veus. T'escoltes i no et sents. Però, jodía que'ts! No veus tot el que estàs fent per tu i els teus? No veus tot allò què has construit i deconstruit per a reconstruir més fortament?

Has après a estimar i a escoltar allò que el cor, el cap i la vida et demana. Hi ha dies que acabes exhausta... que mogudets els dos remolins! Hi ha dies que no saps com arribar a final del dia sense caure en el parany d'autoboicotejar-te.

Les persones opinaran, jutjaran i treuran conclusions (com tu fas amb la vida dels demés)..,. però això ha passat i passarà sempre. Què bé que va per saber qui vols dins i qui OUT. I perquè no? El safareig és un bé d'interés cultural i t'ajudarà a riure de l'atrevida que pot ser la ignorància.

Dit això, creu, prega i espera. Tot fluirà!

Un petonet i posa't crema solar!