Benvolguda Laia:

Fa dies que no t'escrius trapella! Fa dies que vius en el pilot automàtic de saber que ho estàs intentant. Que estàs fent el millor per tu i els teus. Que estàs aprenent a estimar i a estimar-TE.

Collons de 2026, qui t'ho haguès dit... què capritxosa la vida i què capritxosa ets tu. Vols una vida plena i a vegades cal buidar per deixar entrar i alliberar. No es tracta de tu, es tracta de molt i de res. Sembla que estiguis construint un castell però només estàs refent allò que havies deixat perdre.

Hi ha molt de soroll ambiental, hi ha molta veu de fons però... escolta el que sents i centra la importància de les coses en la gent que t'envolta. Què bonic és l'estiu, què bonic és ser mare i què bonic és veure't reintentar-ho!

Quedar´-se sentada seria massa simple... i tu de simplista, estimada zebra, en tens ben poc.

Ben tornada!